Sang, suor i llàgrimes…

L’altre dia em vaig anar a treure sang, això en sí no és massa interessant d’explicar, hi vas, te la treuen i marxes. Aquest dia, però, la prova consistia en diverses extraccions, motiu pel qual vaig haver de romandre a la sala durant una estona considerable, i això em va permetre observar una estona al meu voltant.

No sé si es tractava de la normalitat o era una coincidència, però aquell dia en concret, hi va haver diversos infants que venien a fer-se extraccions, o millor dir, els hi duien, ja que a jutjar pel seu comportament, no crec que cap d’ells hagués vingut per pròpia voluntat.

El cas és, que a l’hora de les extraccions, a banda de l’infant, hi intervenien 3 persones, el pare o mare que el subjectava per les espatlles i el braç o en duria a terme l’extracció, una infermera o auxiliar (no ho sabria precisar) que amb el seu tronc i braços li immobilitzava el cos i les cames i el braç on no es feia l’extracció, i finalment la infermera que li extreia la sang. Durant l’extracció es podien sentir tot un seguit d’interpelacions, provinent del personal sanitari així com del progenitor, de l’estil de “ja està”, “no fa mal”, “és un moment”, “només és un pessic”, “si no es nota res”, “no ploris”, “sigues valent”, i coses per l’estil similar que segur que us sonen.

No entraré a discernir si era necessari o no el procediment, perquè entenc que la prioritat del personal és que no es mogui mentre li treuen sang, ja que podria prendre mal, però el que si que és cert és que hi ha moltes coses a reflexionar al respecte de tota situació.

1. Li disminuirà la por? Si l’infant venia amb por, provablement tenir 3 persones al damunt no sigui l’estrategia que a la llarga més contribuirà a perdre-la, ans al contrari, ho recordarà i ho temerà i el seu nivell d’ansietat serà més alt la propera vegada.

2. Els nens són nens, no són tontos, per tant quin sentit té mentir-los? L’extracció dura gairebé un minut, intenteu pessigar-vos amb les ungles fortament una zona de pell sensible, i resistiu un minut, i després plantegeu-vos si “és un moment” “ja està” o “només és un pessic”.

3. Si senten dolor, és que hi ha dolor, el seu sistema nerviós funciona correctament. Per tant no té cap sentit dir-li que “no fa mal” o que “no es nota res”, l’únic que podem aconseguir és que se senti malament, com si el seu cos l’estigués enganyant, perquè a certa edat, no es plantegen que qui els està enganyant sigui un dels pares.

4. Perquè no poden plorar si és el que senten? Ens trobem després amb un món amb d’adults que no saben, no poden o no volen expressar les seves emocions, i ens preguntem com hi hem arribat, però no ens adonem que quan els diem això és precisament el que estem fent, transmetent que hi ha emocions que no es poden mostrar o que mostrar-les ens fa menys valents.

I què si pot fer? Està clar que l’ideal seria que cada infant tingui uns dies abans l’opció de familiaritzar-se amb el procediment, el personal, l’ambient i el material amb què se li farà l’extracció, per fer-ne alguna simulació, però evidentment el sistema no està preparat per assumir-ho. Llavors? Doncs principalment hi poden ajudar els pares, el poden preparar alguns dies abans. Podem fer jocs de simulació a casa, explicar en què consistirà, dir que serà important que estigui quiet, que li farà mal però que el podrà suportar, perquè s’haurà preparat, que quan hi siguem el que farem serà respirar tranquil·lament i contar, dir que potser hi haurà una senyora que l’aguantarà per si de cas (si la preparació va bé, potser al final no haurà d’intervenir), que és una situació que fa una mica de por, però que pot superar-la i que és necessaria per a curar-se. Durant l’extracció mantingueu-hi contacte físic, feu-li petons al front, i doneu-li parau-les d’ànim, que siguin certes, “ho fas molt bé”, “seguim comptant”, “respires molt bé tal com vam practicar”, “ho estàs superant”, “ànims”, “t’estimo”, “sé que fa una mica de mal, però estàs aguantant-lo molt bé”. I després de l’extracció reconèixer l’esforç que ha fet, que ho ha superat molt bé, que si ha plorat no passa res, i si li ha fet mal tampoc, i potser després pot estar bé que obtinguin algun tipus de reforç´, com per exemple esmorzar a un lloc  que li agradi.

En definitiva crear l’entorn més propici possible a que cada extracció faci que la seva autoestima i capacitat de pensar que la superarà sigui millor, i sigui per tant una nova oportunitat de perdre-li la por, enlloc d’esdevenir cada cop un esdeveniment traumàtic.

I com sempre ja sabeu, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.

Una abraçada

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *