el poder de l’amistat

L’altre dia uns amics m’explicaven com havien resolt una por tremenda que el seu fill estava començant a desenvolupar cap als talladits. No sabem si la por es va originar per aquest malafortunat nom dels insectes, que ja el concepte en si de tallar dits, no és precisament molt amigable, o perquè algú li havia explicat que pessiguen. O si havia sentit en alguna ocasió una història que ja quan jo era petita corria i que deia que se’t podien ficar a dins l’orella (tot i que no he conegut mai cap cas verídic d’això).

Val a dir que no era només una simple si es trobava l’insecte, sinó que estava començant a afectar altres àrees, com per exemple un temor a dormir per si els talladits apareixien i ell no se n’adonava i no es podia defensar, pors que de no resoldre’s a temps, en algunes ocasions poden acabar esdevenint fòbies.

La resposta els havia vingut donada per un altre pare, vaja, del coneixement i experiència que es va transmeten perquè funciona, i en aquest cas, la resposta va ser a través del poder de l’amistat. Em va semblar una solució molt interessant, i que mereixia ser mencionada, així com entrar a reflexionar possibles explicacions o valors que hi poguem trobar al darrere i que hagin pogut contribuir a l’èxit de la tècnica.

Enlloc d’optar per arguments com dir  que no cal tenir por perquè podem matar-los o perquè són massa petits, o desmentir la informació que tenia, es va optar per explicar-li que no li farien res perquè el pare hi havia parlat i d’aquesta conversa se n’havien fet amics, i com que eren amics, un amic dels pares no li faria mal. A partir d’aquest moment, quan trobava un talladits, ja no reaccionava amb por ni amb alarma, simplement tranquil·lament li deia al pare que n’hi havia un, i afirmava amb contundència “no em farà res, oi? són amics, oi?” i davant la resposta afirmativa dels pares seguia tranquil·lament amb l’activitat que estigués fent. No va tornar a tenir por de que vinguessin durant la nit i per tant va dormir tranquil.

Des del punt de vista professional, del funcionament d’aquesta tècnica en podem destacar dos aspectes molt importants, per una banda el fet de substituir un pensament per un altre d’incompatible, sabem que el nostre cervell no entén el concepte “no” perquè l’alternativa al no, poden ser mil coses, és a dir, que dir “no tinguis por” no serveix per res ja que deixa moltissimes possibilitats de com sentir-se, i en aquest cas no diem “no tinguis por” sinó que concretem una emoció, en concret i diem “estigues tranquil”, i així per al nostre cervell és molt més fàcil de comprendre, i per tant sabem com sentir-nos.

L’altre fet a destacar és que aquesta emoció concreta de tranquilitat, la sustentem en valors d’importància, confiança en el pare, el diàleg i l’amistat. Per una banda s’enforteix el vincle, sap que el pare és allà sempre que li cal, que és un referent que està per ell i l’ajuda i per l’altra se li està transmeten el concepte de que davant les coses que temem, davant el conflicte, el diàleg és una bona opció, és una manera de poder estar tranquils, de resoldre les situacions, i que l’amistat és una bona resposta.

Per tant a banda de deixar de tenir por als talladits, indirectament ha incorporat al seu repertori conductual aquestes actituds de confiança i resolució de conflictes.

I queda reforçat que l’amistat i el diàleg es consoliden com a valors molt més efectius que no pas la força o la violència.

Recalcar però que en casos on podem intuir una possible aparició de fòbies o pors que comencen a interferir en el desenvolupament de la vida de l’infant, si les tècniques que es proven no donen resultat, és recomanable buscar consell professional per tal d’evitar que dites fòbies interfereixin en la seva vida, i que no s’allarguin fins a l’edat adulta.

I avui, amb aquest pessic de saber, recordem també que com sempre, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.

a la panxa de la mare

Aquest vespre he anat a nedar. Després d’un determinat nombre de piscines, no diré quantes, enfundada en aquell meravellós gorro que em deixa una expressió de sorpresa permanent a la cara, me n’he anat una estoneta a la piscina petita, amb aigua més calentona (no gaire més) a deixar-me flotar una estona.

És una sensació agradable la de flotar, m’estava mirant el sostre i he començat a pensar sobre això, com arriba a ser d’agradable deixar-se flotar, i he començat a intentar pensar en algú a qui no li agradés,  i no he estat capaç de trobar ningú,  fins i tot persones que conec a qui no agrada nedar ni l’aigua en general, gaudeixen de la sensació d’estar-se relaxat a la banyera per exemple.

Podria ser que fos degut a que aquesta sensació és la més semblant possible a aquella primera sensació de ser a la panxa de la mare, en un entorn de total seguretat i benestar, i que en algun lloc de la nostra memòria, la part més primitiva i emocional, en un moment on el nostre pensament encara ni disposa de paraules per organitzar-se, ho emmagatzemem en forma de sensació i d’emoció.

De la mateixa manera que emmagatzemem també la sensació d’estar completament envoltats per una persona, tenim algú altre en contacte amb el nostre cos, per això ens reporta tant benestar que ens abracin, no només a nivell emocional i de connexió amb el altres, sinó també a través de la química que es desencadena en aquells moments.

Així doncs, aquests primers mesos d’existència deixen en la nostra memòria inconscient, traces de dues coses que ens fan sentir bé, i que sovint no sabem perquè,  doncs aquesta podria ser l’explicació, i fet i fet, si no la fos, no hi ha res de mal en deixar-nos flotar de tant en tant, i fer i rebre abraçades, així que ja sabeu.

I com sempre, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.

 

Bones Festes!

Us volem desitjar molt bones festes, i ja de passada alguns consells pràctics per aquestes dates.

Per encertar els regals, sobretot fes-los pensant en l’altra persona, en el que li agradaria rebre, no en el que a tu t’agradaria rebre, és a dir, escull-lo portant les seves sabates, no les teves.

El que el regal agradi o no, té més a veure amb que la persona sàpiga que hi hem dedicat temps a escollir-lo i que l’hem seleccionat per a ella, que no pas amb el valor absolut monetari que tingui.

Una bona alternativa als regals materials són les experiències, regalar activitats que podreu fer junts, ja que això mostrarà un desig d’enfortir el vincle, i a més us permetrà crear nous records compartits.

És molt engrescador que els menuts de la llar s’impliquin en l’elecció dels regals, per descobrir la importància de fer coses elaborades per als altres.

Al voltant de la taula o del tió o dels regals, si una cosa de les que sents té dues interpretacions, una que podríem considerar la bona o neutre i una altra de feridora, escull sempre el significat bo o neutre, i dóna la teva resposta en funció d’aquest significat, sobretot perquè és possible que la persona no tingués intenció de ferir, i fins i tot si la tingués, fent-ho d’aquesta manera es podran estalviar la majoria de conflictes que en alguna ocasió apareixen per aquestes dates.

En definitiva, que com que el millor regal que podem fer, i el que ens agrada rebre és el temps, hem de fer tots els possibles perquè aquest temps sigui de qualitat, ja que com cita la frase cèlebre, el temps no és or, val molt més que l’or, perquè amb temps pots trobar or, però amb or no pots trobar temps.

Us desitgem molt Bones Festes, i ja sabeu, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.

El túnel de les emocions

Avui hi havia la darrera sessió d’un curs al que he assistit, ha estat un curs fantàstic, a nivell de continguts, però sobretot a nivell humà.

Hem acabat amb una bonica dinàmica anomenada “El túnel de les emocions” que bàsicament ens ha permès saber allò que els altres pensaven de nosaltres, sobretot coses bones.

Ha estat veritablement molt emotiu i m’ha fet reflexionar.

Sentir coses bones de nosaltres, que els altres amb el cor a la mà i carregats d’empatia ens diguin allò que pensen de nosaltres, i és que sovint ens oblidem de com és de meravellós de sentir aquestes paraules de la boca dels altres, certament tenir bona autoestima és important, però a tots se’ns fa agradable l’estima que ve dels altres, i és que molt sovint, sense adonar-nos-en, ens acostumem a sentir o a dir allò que no ens agrada dels altres, allò que han fet i ens ha molestat, allò que voldríem que canviessin o que ells voldrien que canviessim nosaltres, de manera que a poc a poc, el costum i la rutina fan que allò bo quedi en segon terme i la quotidianitat es basi en allò neutre del dia a dia, i queixes de tant en tant, i això espatlla a poc a poc les relacions. Com si donem per suposat que els altres ja saben allò que ens agrada d’ell, i no cal dir-ho.

Doncs és important, molt important, ens hem de recordar de dir les coses bones, de dir el que ens agrada, el que estimem de la gent que ens envolta, de dir-los que els estimem i els volem a les nostres vides, que són importants, que els acceptem. Si tots i totes ens hi acostumem, veureu que a poc a poc els dies es faran molt més agradables, i la vida serà un lloc meravellós per viure. I no es tracta només de fer-ho ara que ve Nadal, que tot sigui dit també és un bon moment, sobretot tenint en compte que les enganxades fruit d’àpats eterns massa regats amb beguda són freqüents, i estar bé trobar la manera de suavitzar els conflictes, sinó també per la resta de l’any.

Perquè al final no només era emotiu sentir coses boniques dedicades a un mateix, sinó ser plenament conscient també del bé que et feia sentir, saber que allò que deies, faria sentir bé a l’altre. I per descomptat, que hi hagi paraules, no exclou que hi pugui haver també, petons i abraçades, que ja sabeu que són un bon bàlsam per a tot.

Per tant, animeu-vos, digueu coses boniques a la gent que us envolta, digueu-les perquè escolliu fer-los el dia més amable i agradable, i perquè així també hi feu el vostre.

I ja sabeu, recordeu-vos de somriure almenys 5 cops al dia.

Sense complexos

El pont del darrer cap de setmana ens deixava tot un bon reguitzell d’activitats per escollir escampades per tota la geografia. El dissabte, vaig escollir deixar-me caure per la Fira de l’Avet a Espinelves. Allí, a banda de tota la gentada que s’hi congrega aquests dies, i el munt de paradetes meravelloses, hi havia també una banda de Dixieland, la River Ter, que tot tocant recorria els carrerons empedrats i costeruts del poble, i que de tant en tant s’aturava on hi havia un xic més d’espai, allí, molts s’aturaven a escoltar-los.

La nena del meu costat, que debia tenir menys d’un any, asseguda a les espatlles del seu pare, es movia i s’agitava al ritme de la música, ballava amb tot el cos, i picava de mans amb emoció, picava el cap del seu pare, mirava a banda i banda, es picava les cuixes, es movia amunt i avall, seguint la música que sentia, captivada pel so que produien aquells instruments que no podia ni tant sols nombrar.

En contrapartida, entre els adults, amb prou feines alguns s’atrevien a marcar el ritme amb un peu, discretament a l’asfalt o picar de mans sense fer massa soroll, que no es noti. Tot i que per les cares, semblava que la música també a ells els produia molta felicitat, i la prova és que no marxaven, que seguien allà quiets mentre sonava, col·lapsant el carrer.

Em vaig preguntar el perquè d’aquesta diferència. I crec que és perquè a ella ningú li havia dit encara frases com “estigues quieta”, “això ara no toca”, “no facis el ridícul”, “no cal ballar si no en saps”, i moltes d’altres que segurament us venen a la ment d’haver sentit. En quin moment de la nostra vida aquestes pors comencen a impedir-nos de fer coses que ens fan feliços, coses que no perjudicarien a ningú, i de les quals l’única barrera és aquesta por al ridícul, a sentir-nos observats, al que puguin pensar de nosaltres.

És molt provable que comencin a la infància, és molt cert, però per sort, quan som grans com que són pors apreses també les podem desaprendre.

No tinguis por d’aprendre coses noves, no tinguis por de mostrar-te, el ridícul no existeix, l’hi poses tu mateix.

Jo per la meva part, vaig desitjar de tot cor, que a la menuda, quan comenci a créixer, no li diguin que deixi de ballar, ni d’expressar-se. I als que em llegiu, que no els hi digueu als vostres fills que deixin de fer coses, que els deixeu fer activitats encara que no guanyin o no es converteixin en campions o estrelles, que puguin córrer, practicar esports, anar a música, ballar, jugar a escacs, pintar, perquè encara que no facin cap récord o no guanyin cap premi, el que és segur és que ho faran amb passió i els farà feliços i els ajudarà a desenvolupar-se.

 

Els nous començaments

Avui aquesta pàgina web comença de nou, comença amb nova imatge i nous serveis, a més dels que ja s’oferien abans.

Tornar a començar.

És un concepte que a vegades fa por, sobretot si aquest nou inici no l’hem escollit nosaltres, sinó que ens ha vingut donat per les circumstàncies o perquè algú altre ha pres la decisió. Read more